Quin és el concepte d’Edifici de consum quasi zero? Hi ha alguna definició a nivell europeu?

Com a concepte els edificis de consum quasi zero són edificis amb un elevat grau d’eficiència. La baixa quantitat d’energia que aquests edificis necessiten per funcionar vindria bàsicament de fonts renovables.
La directiva europea d’eficiència energètica en edificis (Energy Performance of BuildingsDirective) especifica que tots els nous edificis han de ser de consum quasi zero a finals de l’any 2020. Referent als edificis públics hauran de ser de consum quasi zero a partir del 2018.

A Europa, trobem una gran varietat de conceptes i exemples del què és un edifici de consum quasi zero. En el camp privat hi ha molts exemples on es posa l’èmfasi en diferents aspectes (com el “zeroHaus”, “Plusenergiehaus©”, “Minergie©-A” o el “Passivhaus”) així com també existeixen programes públics que solen centrar-se en l’eficiència dels edificis (per exemple la normativa d’edificis alemanyaKfW o la suïssa Minergie©).
En general aquestes iniciatives solen anar enfocades cap a un balanç energètic anual que sigui neutre, o sigui igualat entre el que es produeix i el que es consumeix. Els procediments de càlcul utilitzats són diferents en les categories d’avaluació bàsiques i no necessàriament segons les normatives europees basades en la EPBD: l’anàlisi de definicions recollides ens va mostrar diverses mesures ( consum local d’energia, font energètica, emissions de CO2), diferents tipus de balanç i límitsaixí com diferents maneres de normalització.

Per tant el concepte de Edifici de consum d’energia quasi zero es pot veure sota dues perspectives:
a) En termes d’eficiència: cada país defineix un valor recomanat per tal que es pugui considerar nZEB. Així per exemple en el cas de Suècia aquest consum no ha de ser superior als 40 kWh/m2i any perquè l’edifici es consideri com nZEB dins una determinada tipologia definida.
b) En termes de balanç es defineix la quantitat d’energia produïda per l’edifici o voltants, comparat al seu propi consum.
L’eina de benchmarking s’enfoca en aquests dos aspectes.

Per tenir informació més detallada consulteu el següent link:
https://ec.europa.eu/energy/en/topics/energy-efficiency/buildings/nearly-zero-energy-buildings

Quina és la diferència entre nZEBi NZEB?

nZEB,que significa Edifici de consum quasi Zero procura estar el més a prop possible a un cert grau d’Edifici d’energia Zero, que en termes de balanç energètic significa produir una part important de l’energia amb energies renovable, compensant el consum real.
L’eina de benchmarking defineix nZEBen termes de balanç energètic com a una producció d’energia equivalental 50% de la energia total consumida per la instal·lació o edifici.

NZEB, que significa Edifici de consum d’energia neta nul·la i és el cas en que en el balanç, total d’energia que es produeix en l’edifici és igual al consum total de l’edifici.

En els dos casos abans de produir energia amb sistemes renovables, cal haver aconseguit un nivell d’eficiència determinat (haver implantat millores d’eficiència energètica).

En un gràfic de sectors sobre la distribució de l’ús de l’energia, com podem saber quina part prové del calor i quina part de la refrigeració?

El gràfic circular que dóna l’eina només diferencia les font d’energia (gas, gasoil, electricitat,…). Tradicionalment la producció de calor s’ha fet cremant gas o gasoil, però darrerament hi ha moltes fonts de producció de calor alternatives basades en l’electricitat com les bombes de calor.

Per tenir una idea més detallada d’aquest gràfic per cada instal·lació, caldria fer una anàlisi de detall de tots els equips de generació de calor i fred.

El rati d’energia renovable (RER) pressuposa que el consum total d’energia no és renovable? No hi ha cap rati per mesurar quina part del consum d’energia és o no renovable?

El RER,tal com està definit en l’eina, mesura el percentatge del total de la producció d’energia renovable respecte el total d’energia consumida per la instal·lació esportiva, independentment de quina sigui la proporció d’energies renovables utilitzades per produir l’energia que es subministra.
Per tant el RER de l’eina, mesura el nivell de dependència del centre esportiu respecte a l’empresa de subministrament d’energia, des d’un punt de vista de sostenibilitat, portes en dins.
L’eina no té cap rati que mesuri l’origen (renovable o no) de l’energia subministrada per l’empresa de subministrament energètic. En la majoria de països europeus no és encara comú que les empreses de subministrament energètic donin el percentatge de renovables per la generació d’energia.

Cas que un Centre esportiu tingui un sistema de cogeneració, com s’hauria de considerar l’energia produïda que no és renovable?

Aquesta energia no s’ha d’introduir en el RER, però per a l’usuari defineix un nivell de dependència en l’ús d’energia subministrada a partir de l’empresa energètica.

L’eina té un últim rati, l’nZEB, el qual dóna el nivell de dependència respecte a l’empresa de subministrament energètic, comparant el total d’energia produïda (sigui o no amb renovables) respecte al total consumit.

Quines serien les mesures d’eficiència energètica més recomanables a implementar per tal d’acostar-nos al màxim possible a Edifici NZEB?

Les primeres mesures a implementar serien aquelles que millorin l’eficiència de tots els equips del Centre Esportiu: en bombes de calor, en calderes, en refredadores, en il·luminació. Altres mesures bàsiques a fi d’evitar pèrdues d’energia és l’aïllament de canonades i de les parets dels edificis

Paral·lelament cal instal·lar el màxim de sistemes de producció d’energia basats en renovables.

L’Eina disposa de links que ens adreça a documents explicatius d’aquestes mesures amb exemples.

Quins serien els passos a seguir per aconseguir edificis nZEB?

El primer pas és fer un diagnòstic energètic de la instal·lació per identificar els equips i sistemes menys eficients. Una vegada identificats, es recomana l’assessorament d’un facilitador per fer un anàlisi més detallat i fer propostes de quines mesures s’haurien d’implementar per maximitzar els estalvis.
Els Facilitadors poden assessorar en el procés de licitació i adjudicació i també per aconseguir finançament.
Una vegada les mesures han estat implementades, és important fer un seguiment dels estalvis, per tal que es compleixin les garanties donades per les empreses que han implementat les mesures.

Quin hauria de ser el paper d’un DH i/o DHC en l’escenari per arribar al nZEB?

Actualment existeixen diferents maneres d’obtenir finançament pels projectes d’eficiència energètica.
El Crowdfunding és una de les solucions més pràctiques tant per inversions grans com petites.
L’EPC, contractació per rendiment o contracte d’estalvis garantits és una eina efectiva per al finançament de projectes d’eficiència i estalvi, ja que els estalvis representen una garantia a la inversió.

Apropar-nos molt al nZEB requereix s d’elevades inversions aconseguint estalvis molt significatius, els qual són una garantia per recuperar la inversió.